Com sempre una cosa porta a una altra i aquesta a la
següent i així les Gildes ens acabem embolicant i fent-la grossa, molt grossa.
Vam rebre un missatge de l’Eix Comercial, la Judith, amb la
curiositat de qui érem les Gildes i què fèiem amb les nostres llanes. Volien
guarnir alguna zona de l’eix comercial amb alguna temàtica concreta. Els
nostres caps van començar a treure fum. Vam reunir a les Gildes i vam decidir
que el tema que ens encantaria poder teixir era el de la música, coincidint amb
l’any Granados. Tenint a la nostra ciutat músics con ell, com Ricard Viñes o
Emili Pujol; i pensant en el nostre músic actual i admirat Lo Pardal Roquer,
David Esterri.
Les zona a treballar era Blondel i aquí va venir la nostra
única condició. Teixiríem si podíem arribar als nostres estimats. Indíbil i
Mandoni. Si i només si podíem deixar el nostre cor que un dia ens varen
prendre. Si ens llegiu... segur que recordareu el nostre sant Valentí
amarg...No ens van deixar teixir que l'amor és el que més importa! Aquest cop,
va ser que sí!
Les Gildes pensants van decidir incloure el conte del
Flautista de Hamelin dels germans Grimm. La Maribel el va dibuixar
meravellosament i havia de tenir rates, ratetes, ratolins i ratolinets fent el
seguici! Així que vam començar a teixir-ne sense fre. En aquesta part vam rebre
l’ajuda dels alumnes de l’Escola Enric Farreny de la Bordeta que treballant
l'art urbà van voler conèixer de primera mà això de les Urban Knitting i ens
van demanar que els hi expliquéssim... Ens van regalar unes ratetes per la
nostra urban secreta!!!!
Ens van venir al cap les guitarres de l’Emili Pujol i en
vam fer l’estructura de fusta que després vam teixir i teixir entre les
clàssiques i les modernes. I notes i més notes que en sortien de la seva
melodia.
Partitures brodades del músic Granados coronaven els pianos
de cinc metres que les súper Gildes van teixir.
I als nostres estimats Indíbil i Mandoni no podíem deixar
de dedicar-los-hi el Sóc de l’Oest
del nostre adorat David Esterri, Lo Pardal Roquer. Ens va cedir la partitura
tan amablement i nosaltres la vam teixir, partitura llanera per als nostres
guerrers.
Aquesta urban tenia alguna cosa més d'especial... La
primera urban d'algunes gildes i la primera urban d'alguns gildos!!!! 7:45h
preparades i carregades d’il·lusió – 13:30h cansades, satisfetes i acalorades!
Agraïm a les Gildes la seva bona feina, la seva paciència,
la seva energia, la seva màgia!!!! Gràcies al David Esterri per donar-nos via
lliure, a la Judith de l’eix comercial per confiar en nosaltres, als alumnes de
l’Enric Farreny que han fet cas de les bogeries de les Gildes i han teixit
sense parar, gràcies a les teixidores Gildes d'Agulles a Punt sempre disposades
de Sant Joan de Déu d’Almacelles i gràcies als comerços que ahir ens van fer un
SÍ gegant a tot el què els vam demanar.
Des de l’eix volien posar preu a les nostres hores de feina
i vam dir que no, teixim per amor a l’art recordeu? I vam acordar fer un
donatiu a l’Afanoc amb aquest preu i així la música també sonarà i farà gaudir
a qui més ho necessita. Gràcies a tots pels vostres missatges i per la bona
rebuda. Seguirem teixint, somiant i sorprenent.
Abans d'acabar d'escriure per al bloc, ens han dit que ja
no queden ratolins al nostre carrer, que la partitura de Sóc de l'Oest ja no acompanya a la lluita amorosa i musical de
l'Indibil i del Mandoni, que les notes d'Enric Granados ja no es poden tocar en
un dels nostres pianos... Això, ens trenca el cor, ens trenca les agulles i els
ganxets perquè molts altres ja no podràn gaudir-lo, ja no podràn ignorar-ho o
no podran parar-se a mirar i pensar. Qui s'ho ha endut tampoc ens llegirà però
li diríem que aprenguin a respectar, a gaudir en l'esperit i endur-se la
bellesa i la música al cor. Quan ho prens perd la màgia, ja no està en el lloc
on està viu i transmet. Tant debò quan la llana perdi la lluïssor, quan els
punts s'afluixin i només sigui alguna
cosa que has de llançar penseu que es veia millor allà on la vau trobar!
Quina pena! Nosaltres teixim per amor a l’art, per il·luminar la ciutat en dies
de pluja com ahir i fer-la encara més bonica. Tenim la il·lusió afegida de
manera natural a les llanes i quan fem accions com la d’ahir només volem
sorprendre i que la ciutat en gaudeixi tal i com ho fem nosaltres!
Ens quedem amb els missatges de carinyo que encara rebem,
les vostres mirades alegres i comentaris dolços. Que reparen la pena de la
pèrdua. Gràcies de tot cor!
Però... ja n'estem pensant una altra!
Teniu un àlbum amb tooootes les fotos al nostre Facebook, gràcies.
